14 de novembre 2005

França

Primer article, aportat per l’Eli, mentre estem acabant de perfilar el weblog. Salutacions.


Els esdeveniments succeïts a França durant els darrers dies són font de debat i discussió arreu. La societat està corpresa per unes accions que mai s’hauria imaginat que poguessin veure en un estat europeu desenvolupat.

Aquests fets desperten moltes incerteses i preguntes que inquieten als ciutadans i els fan desconfiar de tot el que els envolta, del veï immigrant, del polític, ... La gent es pregunta si pot passar això aquí. O afirma, que succeirà el mateix en 10 anys que són els que ens porta França d’avantatge en el tema migratori, fins hi tot hi ha gent que afirma que la guerra civil va començar amb esdeveniments semblants, fruit de la gana i la desesperació. Fins a quin punt són les realitats de França i Catalunya comparables? Fins a quin punt són comparables els esdeveniments previs a la guerra civil espanyola amb aquests? Aquests són interrogants que alarmen a la ciutadania.

Què ha desencadenat aquests fets? Això no es pot respondre amb una paraula ni tan sols amb una frase, però les opinions són moltes: Una política migratòria equivocada hereva d’una història colonial, l’estancament econòmic, la “gethització” dels suburbis, l’excessiva intervenció de l’estat en la llibertat religiosa - cultural de les persones immigrades, amuntegament als habitatges, fracàs escolar. Segurament existeixen moltes més causes a més d’aquestes.

Els interrogants són masses per a que els poder públics no reaccionin, i es posicionin al respecte si més no per tranquil•litzar la ciutadania i evitar la desconfiança generalitzada envers col•lectius d’immigrants o envers sectors geogràfics concrets. A més una responsabilitat dels poders públics és realitzar polítiques socials i laborals que evitin la dependència de l’estat, afavorir la inserció laboral de totes aquelles persones amb risc d’exclusió sigui per les causes que sigui (socials, d’edat, de gènere, per discapacitats), és necessari per al manteniment de l’estat del benestar, reduir les persones dependents de l’estat per augmentar les creadores de riquesa. També són necessàries polítiques d’habitatge que afavoreixin l’accés de col•lectius amb dificultats. Però per accionar aquestes mesures cal un esforç i un compromís polític, social i empresarial. I aquestes són mesures que cal impulsar amb constància i fermesa per tal de prevenir esdeveniments que fàcilment es poden contagiar en un mon globalitzat com aquest.